Angiotensina

Angiotensina

Substància	grup d'entitats químiques

Les angiotensines són diversos pèptids bioactius provinents de la degradació enzimàtica de l'angiotensinogen. Per la seva importància biològica, el principal d'ells és l'angiotensina II. Tot i això, també s'han descrit accions biològiques per l'angiotensina I, i d'altres angiotensines. Les angiotensines són un conjunt d'hormones peptídiques derivades del angiotensinogen, que causen vasoconstricció i un posterior augment de la pressió arterial. Són part del sistema renina angiotensina aldosterona (RAS), que és un objectiu important dels fàrmacs que disminueixen la pressió arterial. Les angiotensines també estimulen l'alliberament d'aldosterona, una altra hormona, de l'escorça adrenal. L'aldosterona promou la retenció de sodi en la nefrona distal, al ronyó, que també augmenta la pressió sanguínia.^[1] Encara que la funció principal d'aquestes hormones és el control de la pressió sanguínia des de fa ja diverses dècades, se sap que també exerceixen accions reguladores molt importants a nivell de processos inflamatoris i profibròtics.

Les angiotensines són oligopèptids que actuen com a hormones i dipsògens. Es deriven de la molècula precursora angiotensinogen, un globulina sèrica produïda al fetge. Tenen un paper important en el sistema renina angiotensina aldosterona. La primera angiotensina va ser aïllada de forma independent a Indianapolis i l'Argentina a finals dels 1930s (com 'angiotonina' i 'hipertensina', respectivament) i posteriorment caracteritzada i sintetitzada per grups en els laboratoris de la Clínica Cleveland i Ciba a Basilea, Suïssa.^[2]